Benvingut al meu blog!

Benvingut al meu blog!

dijous, 8 de desembre del 2016

Digital storytelling

La narració digital en la seva essència més bàsica és la pràctica d'utilitzar eines informàtiques per explicar històries. Hi ha una gran quantitat de termes usats per descriure aquesta pràctica, com ara documentals, narratives digitals, assajos, memòries electròniques, la narració interactiva, etc.; però, en general, tots ells giren al voltant de la idea de combinar l'art d'explicar històries amb una varietat de multimèdia, incloent-hi gràfics, àudio, vídeo i publicació a la web.

Igual que amb la narrativa tradicional, la majoria de les històries digitals se centren en un tema específic i contenen un punt de vista particular. No obstant això, com el seu nom indica, les històries digitals solen contenir alguna barreja d'imatges basades en la informàtica, el text, la narració d'àudio gravat, videoclips, i / o música. Els relats digitals poden variar en longitud, però la majoria de les històries utilitzades en l'educació en general una durada d'entre 2 i 10 minuts.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques, el concepte de digital storytelling el pot utilitzar el professorat per fer una classe diferent i captar l’atenció de l’alumnat, per encetar un tema nou de debat o per explicar de manera original algun concepte teòric. També és un recurs utilitzat per millorar les competències tecnològiques de les alumnes, ja que es pot manar crear-ne un a partir d’un tema o bé d’elecció lliure. Un altre aspecte que es pot treballar són les característiques del conte i així millorar la competència lingüística de l’alumnat.

Jo he cercat un storytelling en català que forma part d’un programa que feien a TV3 anomenat una mà de contres. El conte que he triat és El gegant egoista i l’he escollit perquè crec que té els elements bàsics de la narració digital. Primerament, els personatges són clars i hi ha distinció entre protagonistes i secundaris; a més a més, el to de veu utilitzat és l’adequat per mantenir l’atenció en la història i els dibuixos són clars d’acord al què es va explicant. Manté els elements del conte tradicional, l’ensenyament ocult i el contingut emocional. Aquí deixo el link:
https://www.youtube.com/watch?v=9ht_rb7uP6Q&list=PL2B8DBDB6D4426B87&index=8


RECICLA AMB NOSALTRES

La segona part de l’estudi de la narració digital ha consistit a realitzar-ne una per grups. La nostra història tracta, principalment el tema del reciclatge. Hem pensat fer el conte sobre aquest tema per tal que l’alumnat prengui consciència de la situació mediambiental i de la contribució que ells poden fer per millorar-la, mentre aquests passen una bona estona.

Els personatges són tres: Vidre, Paper i Plàstic, d’acord als contenidors de reciclatge principals. La història consta de sis vinyetes. En la primera es veu com els tres protagonistes tenen gana perquè ningú recicla, la següent mostra una idea que té Plàstic per millorar la situació de fam d’ell i dels seus amics, a les tres de continuació es desenvolupa la contribució de cada contenidor a la campanya a favor del reciclatge i, per últim, una vinyeta dels tres personatges contents perquè han satisfet les seves necessitats.


Com que a ninguna del grup se’ns dona gaire bé dibuixar, hem preferit fer un muntatge dels dibuixos a l’ordinador:

Hem escollit el programa animoto, ja que permet intercalar text amb les imatges i no és molt complicat d’utilitzar. Per ambientar el conte, hem posat música de fons i hem escrit una mica de text explicant la història a la intersecció entre cada dibuix.

Aquest és el link del resultat final:

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Etlab

En l'entrada d'avui explicaré què és l'etlab i quines aplicacions didàctiques té.

El concepte d’etlab correspon a l’acrònim format per laboratori d’educació i tecnologia. Aquestes tres paraules ja configuren una definició d’etlab, és a dir, l’etlab és un espai on s’aprèn a partir dels recursos tecnològics.

Dintre del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’etlab està situat a l’aula 119. La finalitat d’aquest espai és que futur professorat d’infantil i primària, exalumnes i professorat en actiu de la zona puguin interactuar amb diferents eines informàtiques, audiovisuals i dispositius mòbils amb l’objectiu de conèixer el seu funcionament i la seva utilitat didàctica i metodològica. Els usuaris del laboratori dissenyen projectes d’innovació per portar-los a la pràctica a les aules dels centres educatius utilitzant diferents eines de suport al procés d’ensenyament aprenentatge i integrant-los a la pràctica educativa. Les característiques dels dispositius mòbils que es troben al laboratori són la multifunció, la mobilitat, la lleugeresa i la seva manipulació.

Personalment, crec que és un privilegi disposar d’una zona així al campus perquè gràcies a aquest espai els futurs docents tenen coneixement de les opcions que les noves tecnologies ofereixen i les poden conèixer amb detall, cosa que fa que després puguin jutjar sobre una base sòlida si volen utilitzar-les als centres educatius o no.


Pel que fa a les aplicacions didàctiques i metodològiques de l’etlab, segons el meu punt de vista, tots els recursos informàtics i tecnològics ofereixen la possibilitat única als alumnes d’aprendre mentre juguen i d’innovar en la manera de fer classe, millorant la metodologia i fent els conceptes més entenedors i dinàmics. És per això que penso que tots els mestres haurien d’incorporar algun recurs tecnològic a l’aula i aprofitar les brillants oportunitats que aquests ens ofereixen per gaudir donant classes i veure com els alumnes gaudeixen dia a dia.