Digital storytelling

La narració digital en la seva essència més bàsica és la pràctica d'utilitzar eines informàtiques per explicar històries. Hi ha una gran quantitat de termes usats per descriure aquesta pràctica, com ara documentals, narratives digitals, assajos, memòries electròniques, la narració interactiva, etc.; però, en general, tots ells giren al voltant de la idea de combinar l'art d'explicar històries amb una varietat de multimèdia, incloent-hi gràfics, àudio, vídeo i publicació a la web.

Igual que amb la narrativa tradicional, la majoria de les històries digitals se centren en un tema específic i contenen un punt de vista particular. No obstant això, com el seu nom indica, les històries digitals solen contenir alguna barreja d'imatges basades en la informàtica, el text, la narració d'àudio gravat, videoclips, i / o música. Els relats digitals poden variar en longitud, però la majoria de les històries utilitzades en l'educació en general una durada d'entre 2 i 10 minuts.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques, el concepte de digital storytelling el pot utilitzar el professorat per fer una classe diferent i captar l’atenció de l’alumnat, per encetar un tema nou de debat o per explicar de manera original algun concepte teòric. També és un recurs utilitzat per millorar les competències tecnològiques de les alumnes, ja que es pot manar crear-ne un a partir d’un tema o bé d’elecció lliure. Un altre aspecte que es pot treballar són les característiques del conte i així millorar la competència lingüística de l’alumnat.

Jo he cercat un storytelling en català que forma part d’un programa que feien a TV3 anomenat una mà de contres. El conte que he triat és El gegant egoista i l’he escollit perquè crec que té els elements bàsics de la narració digital. Primerament, els personatges són clars i hi ha distinció entre protagonistes i secundaris; a més a més, el to de veu utilitzat és l’adequat per mantenir l’atenció en la història i els dibuixos són clars d’acord al què es va explicant. Manté els elements del conte tradicional, l’ensenyament ocult i el contingut emocional. Aquí deixo el link:

https://www.youtube.com/watch?v=9ht_rb7uP6Q&list=PL2B8DBDB6D4426B87&index=8

RECICLA AMB NOSALTRES

La segona part de l’estudi de la narració digital ha consistit a realitzar-ne una per grups. La nostra història tracta, principalment el tema del reciclatge. Hem pensat fer el conte sobre aquest tema per tal que l’alumnat prengui consciència de la situació mediambiental i de la contribució que ells poden fer per millorar-la, mentre aquests passen una bona estona.

Els personatges són tres: Vidre, Paper i Plàstic, d’acord als contenidors de reciclatge principals. La història consta de sis vinyetes. En la primera es veu com els tres protagonistes tenen gana perquè ningú recicla, la següent mostra una idea que té Plàstic per millorar la situació de fam d’ell i dels seus amics, a les tres de continuació es desenvolupa la contribució de cada contenidor a la campanya a favor del reciclatge i, per últim, una vinyeta dels tres personatges contents perquè han satisfet les seves necessitats.

Com que a ninguna del grup se’ns dona gaire bé dibuixar, hem preferit fer un muntatge dels dibuixos a l’ordinador:

Hem escollit el programa animoto, ja que permet intercalar text amb les imatges i no és molt complicat d’utilitzar. Per ambientar el conte, hem posat música de fons i hem escrit una mica de text explicant la història a la intersecció entre cada dibuix.

Aquest és el link del resultat final:

https://animoto.com/play/M2XfkxxQRnHnaZVOaNN2rw

Etlab

En l'entrada d'avui explicaré què és l'etlab i quines aplicacions didàctiques té.

El concepte d’etlab correspon a l’acrònim format per laboratori d’educació i tecnologia. Aquestes tres paraules ja configuren una definició d’etlab, és a dir, l’etlab és un espai on s’aprèn a partir dels recursos tecnològics.

Dintre del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’etlab està situat a l’aula 119. La finalitat d’aquest espai és que futur professorat d’infantil i primària, exalumnes i professorat en actiu de la zona puguin interactuar amb diferents eines informàtiques, audiovisuals i dispositius mòbils amb l’objectiu de conèixer el seu funcionament i la seva utilitat didàctica i metodològica. Els usuaris del laboratori dissenyen projectes d’innovació per portar-los a la pràctica a les aules dels centres educatius utilitzant diferents eines de suport al procés d’ensenyament aprenentatge i integrant-los a la pràctica educativa. Les característiques dels dispositius mòbils que es troben al laboratori són la multifunció, la mobilitat, la lleugeresa i la seva manipulació.

Personalment, crec que és un privilegi disposar d’una zona així al campus perquè gràcies a aquest espai els futurs docents tenen coneixement de les opcions que les noves tecnologies ofereixen i les poden conèixer amb detall, cosa que fa que després puguin jutjar sobre una base sòlida si volen utilitzar-les als centres educatius o no.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques i metodològiques de l’etlab, segons el meu punt de vista, tots els recursos informàtics i tecnològics ofereixen la possibilitat única als alumnes d’aprendre mentre juguen i d’innovar en la manera de fer classe, millorant la metodologia i fent els conceptes més entenedors i dinàmics. És per això que penso que tots els mestres haurien d’incorporar algun recurs tecnològic a l’aula i aprofitar les brillants oportunitats que aquests ens ofereixen per gaudir donant classes i veure com els alumnes gaudeixen dia a dia.

Intel·ligències múltiples i tecnologia

L'objectiu d'aquesta nova entrada és explicar la teoria de les intel·ligències múltiples i com es pot treballar aquest concepte a l'aula amb les noves tecnologies.

La teoria de les intel·ligències múltiples, va ser proposat per Howard Gardner el 1983. Aquest model proposa que totes les persones tenen vuit tipus d’intel·ligència que, si bé poden estar relacionades, determinen el comportament, la manera d’aprendre, captar, comprendre, entre d'altres, el món que les envolta.

Aquestes intel·ligències corresponen a:

• Lògico-matemàtica:Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat per a mantenir llargues cadenes de raonament.. Els agrada calcular, utilitzar el raonament, preguntar, resoldre enigmes lògics, experimentar, etc.
• Musical: Capacita de produir i apreciar ritmes, tons i timbres; valoració de les formes d’expressió musical. Els agrada expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar melodies, portar el ritme amb els peus o les mans, escoltar, et
• Cinètica -corporal: Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat. Els agrada utilitzar les sensacions corporals, córrer, ballar, saltar, tocar, gesticular, construir, etc.
• Lingüística- verbal: Capacitat de processar amb rapidesa missatges lingüístics, ordenar paraules i donar sentit esplèndid als missatges. Senten admiració per llegir, escriure, explicar històries, els jocs de paraules...
• Visual- espacial: Capacitat de percebre amb precisió el món visual-espacial i d’introduir canvis en les percepcions inicials. Pensen en imatges, dibuixen , dissenyen, visualitzen…
• Naturalista: Atracció i sensibilitat pel món natural. Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat per a descriure les relacions entre les diferents espècies.  Els agrada utilitzar el raonament inductiu-deductiu per a experimentar, manipular, investigar, jugar amb mascotes, la jardineria, criar animals, cuidar plantes, etc.
• Intrapersonal: Capacitat d’autoestima i automotivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions; consciència dels punts forts i dèbils propis. Els agrada l’autorreflexió, fixar-se unes fites, meditar, somniar, planificar, etc.
• Interpersonal: Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos dels demés. Els agrada intercanviar idees amb els altres, dirigir, organitzar, relacionar-se, liderar, manipular, mediar, assistir a festes, etc.

Un cop explicades les intel·ligències, hem de ser conscients que a l’aula ens podem trobar amb alumnes diferents, amb intel·ligències predominants diferents, i cal potenciar i treballar-les totes i alhora utilitzar aquelles eines i recursos per facilitar l’aprenentatge a totes les persones. Avui dia, les TIC i TAC ens posen a l’abast una gran quantitat d’eines, programes i sistemes que faciliten aquest procés.

Penso que cal aprofitar i utilitzar totes les eines tecnològiques que puguem, ja que ens permeten fer una activitat on es doni peu a desenvolupar més d’una intel·ligència i, d’aquesta manera, fer les classes més productives, perquè a més de treballar únicament el temari s’està ajudant al desenvolupament personal de l’alumne.

Per tal de poder utilitzar les noves tecnologies a l’aula per treballar les intel·ligències múltiples, és necessari que el professor estigui al dia de tots els programes que pot utilitzar i que sigui conscient de quina intel·ligència es treballa en cadascun d’aquests  per determinar quins alumnes tindran més dificultats depenent de l’activitat. També és necessari que el docent vaig variant i innovant-se contínuament per evitar la monotonia a l’aula.

TurningPoint

En aquesta nova entrada us explicaré què és el TurningPoint i quines aplicacions didàctiques i metodològiques té per utilitzar-lo a l'aula.

La tecnologia TurningPoint serveix per crear preguntes, projectades a un ordinador, que els alumnes poden contestar instantàniament mitjançant un comandament a distància. A més, el programa també enregistra les respostes i genera els gràfics automàticament.

Penso que el principal avantatge d’aquest sistema és que no es necessita un gran programari ni tenir un elevat nivell d’informàtica per fer-lo servir, ja que funciona com el Microsoft Powerpoint i és molt intuïtiu a l’hora d’utilitzar-lo. No obstant, no a totes les escoles es pot utilitzar perquè es necessita una inversió força elevada per comprar els comandaments.

Respecte a les aplicacions metodològiques del TurningPoint, crec que és especialment útil sobretot en conceptes de “Flipped Classroom”. El Flipped Classroom és un model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d'aprenentatge fora de l'aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l'experiència del docent, per facilitar i potenciar altres processos d'adquisició i pràctica de coneixements dins l’aula. Dintre de Flipped Classroom, el TurningPoint ens pot ajudar a generar unes preguntes sobre el temari que els alumnes han hagut de treballar a casa i fer una valoració sobre si realment s’ha entès o cal revisar-ho. És, en certa manera, una avaluació de tot el procés d’aprenentatge però des d’una vessant més dinàmica i interactiva.

A més a més, gràcies a aquest sistema es pot augmentar la participació dels alumnes perquè el fet de fer les classes diferents i que cadascú tingui un comandament i, per tant, formi part activa de la classe, motiva els nens i facilita l’aprenentatge.

Una altra aplicació se centra a poder utilitzar aquest mètode per permetre a totes les parts del sistema educatiu fer una valoració anònima sobre alguns dels aspectes del centre mitjançant un qüestionari i obtenir els resultats automàticament.

En conclusió, les aplicacions didàctiques i metodològiques del TurningPoint són moltes i la principal és fer les classes i el procés d’avaluació més interactius al moment de realitzar-los i més pràctics pel que fa a la correcció i la interpretació de resultats, però cal una inversió a l’hora de comprar els comandaments

La pissarra digital interactiva (PDI)

En aquesta nova entrada tractaré les aplicacions didàctiques i metodològiques de la pissarra digital interactiva.

La pissarra digital interactiva (PDI) és una pantalla sensible de diferents dimensions que, connectada a un ordinador i a un projector, es converteix en una potent eina en l’àmbit de l’ensenyament. En aquesta es combinen l’ús de la pissarra convencional amb tots els recursos dels nous sistemes multimèdia i de les TIC. La pantalla és un element molt robust i adequat per a integrar-se de forma natural a l’aula, que permet controlar, crear i modificar mitjançant un punter qualsevol recurs educatiu digital que es projecti sobre aquesta. De la mateixa manera, qualsevol anotació o modificació pot ser guardada i posteriorment impresa o enviada.

Pel que fa a les aplicacions de la pissarra digital interactiva a l’aula, el tret més important és la innovació que suposa la utilització d’aquest recurs. Està clar que utilitzant les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies a l’aula aconseguim augmentar l’atenció i la motivació de l’alumnat.

Aquesta pissarra permet, a més d’escriure i dibuixar com una pissarra convencional, modificar el tipus de lletra, clonar, immobilitzar i inclús afegir so, imatges i vídeos. A més, té una sèrie de recursos que el professor pot utilitzar per tal que els nens aprenguin mentre juguen. Aquesta eina també té la possibilitat de fer un document, full de càlcul o presentació de power point.
No hem d’oblidar que la pissarra també serveix de pantalla, per tant pot projectar tot allò que hi ha a l’ordinador. No obstant, a diferència d’un projector, aquesta permet fer captures de pantalla i modificar-les mitjançant el teclat tàctil que pots activar o directament des de l’ordinador, o bé augmentar el que es projecta mitjançant la lupa.

La PDI té infinitat d’aplicacions i es pot utilitzar de moltes maneres, primerament es pot fer servir com a suport multimèdia, de modelatge per mostrar com fer alguna cosa, per fomentar el treball conjunt i realitzar debats i exercicis de forma grupal...

Tot i això, per poder utilitzar la PDI adequadament és necessari disposar del material adequat i d’una connexió eficient. A més, cal tenir en compte que els mestres han de conèixer totes les possibilitats que ofereix i per tant han de tenir una formació prèvia abans de començar a utilitzar-la.

En conclusió, la pissarra digital interactiva ofereix un ventall molt ampli de possibilitats per fer les classes més dinàmiques i d’aquesta manera que els alumnes no perdin l’interès per aprendre i assoleixin tots els coneixements amb més èxit. Cal remarcar, però, que no s’hauria de substituir per la pissarra convencional, sinó combinar-la, ja que la tecnologia té l’inconvenient que pot fallar en qualsevol moment.

Aplicacions didàctiques del Google Drive

L’objectiu d’aquesta nova entrada és saber què és el Drive i de quina manera es pot utilitzar a les aules.

Google drive és un servei d’allotjament d’arxius introduït per Google. Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant diferents plans de pagament. A més d’emmagatzemar arxius, el drive permet crear-ne, ja siguin documents de text, fulls de càlcul, presentacions de power point, formularis o dibuixos. També ofereix la possibilitat de compartir-los, mitjançant diferents sistemes i donar l’opció a qui se li ha compartit el document de poder visualitzar-lo, editar-lo o comentar-lo.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques i metodològiques, penso que és una eina molt útil per treballar en grup, ja que ofereix la possibilitat de treballar conjuntament des de diferents llocs. Això fa que incrementi la motivació pel treball en grup perquè es disposa d’una eina multifunció on es pot treballar, editar i també xatejar. També augmenta la correcció i la valoració del projecte en comú, ja que tots els participants poden revisar la part dels altres. A més, permet treballar a una mateixa persona des de diferents ordinadors o dispositius electrònics. Aquesta aplicació es podria utilitzar, a més a més, per elaborar enquestes, exàmens d’autoavaluació, crear plantilles digitals d’assistència a classe, fer un seguiment de la feina d’un alumne i corregir els treballs online, compartir informació entre tots els alumnes sobre un tema, intercanviar opinions amb els pares i facilitar-ne la comunicació entre família i escola i totes les idees que es pugui tenir per fer les aules més dinàmiques i modernes.

WebQuest!

En aquesta nova entrada explicaré un altre recurs digital didàctic: WebQuest. Com bé es defineixen, el webquest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Consultant diferents exemples, es pot veure que tots els webquest segueixen la mateixa estructura.  Jo em centraré en el webquest: com funcionen els instruments?, dirigit a alumnes de cicle superior de primària . Abans d’entrar al lloc de treball en qüestió es pot veure que hi ha una descripció sobre aquesta proposta de treball, per a quin tipus d’alumne va dirigit i les competències que es treballaran.

Quan entrem al WQ, a l’esquerra hi ha una llegenda amb enllaços dels passos que els alumnes han de seguir. Primerament hi ha una introducció on es motiva els alumnes a emprendre aquell projecte i on els informen sobre el que aprendran. En el meu cas fa preguntes sobre si saben com funciona una guitarra o una trompeta i explica com en el següent webquest ho aprendran i es convertiran en uns experts.

Després passem a l’apartat de tasques, on el professor explica les activitats que han de realitzar els nens. En aquest exemple, primerament han de cercar història, imatges, i sons individualment sobre les diferents famílies d'instruments. També han d’investigar com es produeix el so en dos instruments concrets de la família sobre la qual busquen informació. La segona part consisteix a, en grups de quatre o cinc persones, buscar a Internet pàgines amb propostes de construcció d'instruments amb materials de rebuig. Cada grup haurà de construir un, fent fotografies del procés i amb una gravació final del seu so.  Finalment, han d’elaborar una pàgina web amb informació multimèdia per poder presentar a la resta de companys, i una exposició amb els instruments construïts.

Seguidament hi ha un apartat amb tot el procés per fer la tasca explicada més detalladament i amb les pàgines web que han de consultar per dur a terme les activitats correctament.

Un altre apartat és el de l’avaluació de l’activitat. En aquest tipus de projectes l’avaluació s’obté de la mitjana entre l’autoavaluació individual i del grup i la del tutor.  En aquest cas, a l’avaluació individual es valorarà la cerca, organització i síntesi de la informació, així com la presentació de tots els continguts, seguint una rúbrica de 0 a 5 punts en diferents apartats. Es farà el mateix en l’autoavaluació del grup.

Per finalitzar el treball, el professor presenta les conclusions als alumnes sobre tot allò que han après. En la webquest d’exemple, els ha posat el següent:

• Heu treballat a fons les diferents famílies d'instruments
• Heu conegut molts instruments nous
• Heu après què són les ones sonores i per què sonen els instruments
• Heu treballat en equip
• Heu après a cercar informació a Internet
• Heu preparat un document multimèdia per presentar el vostre treball
• Heu après a construir un instrument que sona de veritat

Els dos últims apartats estan dirigits a altres mestres i informen sobre la utilització del webquest i els crèdits.

Pel que fa a les aplicacions didàctiques i metodològiques del webquest,  penso que és una de les millors maneres per què els alumnes aprenguin i ho facin realment perquè volen i no per obligació. És una gran tècnica per fomentar la independència dels nens i alhora la col·laboració entre ells, però sempre des d’una manera segura perquè el mestre ha seleccionat prèviament les pàgines que han de consultar. A més a més, no només treballen una única competència sinó que aprenen sobre diferents àmbits. En el cas de com funcionen els instruments, no només s’ha treballat en l’àmbit musical sinó també en el lingüístic i tecnològic.  Gràcies a aquesta eina, el professor deixa de ser aquell que dóna una gran quantitat d’informació per tal que els nens la memoritzen i passa a ser un acompanyant en el descobriment i un mediador. També suposa una innovació pel que fa a la manera d’avaluar, ja que passa a ser l’alumne qui es posa nota.

Tant de bo jo hagués pogut aprendre d’aquesta manera quan era una nena!

Sobre la XTEC

En aquesta entrada parlaré sobre la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). La XTEC és una xarxa telemàtica pública, al servei dels centres docents de primària i secundària de Catalunya.

La XTEC és molt útil per a mestres i professors de tot tipus d’alumne, ja que ofereix una sèrie de recursos que faciliten la formació, la feina i la interacció entre escoles.  Hi ha un apartat de recursos, ordenats per matèria i tema, on es pot trobar tot tipus d’activitats, projectes, blogs i informació sobre aquell tema pertinent. 

En l’apartat centres, hi ha informació sobre activitats, jornades, revistes o celebracions que fan algunes escoles i  és molt interessant sobretot per agafar idees i després aplicar-les a altres escoles.

Si vas a l’apartat de comunitat, es presenten diferents projectes com els plans educatius d’entorn, el servei comunitari, salut a l’escola, escola i família i el pla català de l’esport amb la seva normativa respectiva, les orientacions, la metodologia i tota la informació pertinent.

En aquesta web també hi ha informació per continuar la formació, fet que la fa molt útil per a aquelles persones que estan estudiant per ser mestres. En l’apartat de currículum i orientació hi ha informació dirigida a estudiants principalment. En l’apartat de formació hi ha altres recursos dirigits principalment per a la formació continuada del docent.

Trobem també un apartat dirigit a projectes de tot tipus, d’emprenedoria, lectura i escriptura fins a suport a alumnat nouvingut. Seguint la línia d’aquest apartat, trobem el l’ innovació, més de caràcter formatiu.

Per finalitzar, tenim els dos últims apartats. El de serveis educatius informa sobre la composició dels equips multiprofessionals de suport i assessorament, mosta un llistat de tots els serveis educatius de Catalunya, així com centres de serveis educatius específics o serveis educatius  formats pels centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d'assessorament en llengua i cohesió social (ELIC). L’últim apartat correspon a atenció a l’usuari, que tracta sobre la XTEC i altres recursos i guies en línia.

Personalment crec que és una pàgina vital per a tots els mestres perquè en aquesta es pot trobar tot tipus d’informació, ja sigui referent a normativa, a formació, a premis o a projectes i activitats que es puguin dur a terme a l’aula. A més serveix d’eix de comunicació entre docents i escoles i també entre el Departament d’Ensenyament.